La pintura es una capa polícroma, donde se funden los trazos y colores, combinados de manera que producen efectos plásticos, que la mente percibe y procesa, provocándonos estímulos que varían de unos sujetos a otros. No es menos técnico – ni menos riguroso- hablar de la pintura desde el fondo, desde el que hace que aquella capa pictórica pueda llegar a transmitir y conmover.
(7 de Marzo al 20 de Abril de 2008)
Els rostres i les seues expressions son un complex resultat, una cosa que té a veure amb les sacsades del cor, que és el que commou. Potser també hi ha moments que la pintura porta l’ímpetu de les entranyes, però tot açò sense oblidar la ment que ho regula tot. Així, doncs, diríem que la «idea», aqueixa que es va a pintar, és una mescla de cor, entranyes y ment.
El concepte sura en l’aire i es potència pel sentiment, que premeditadament dirigeix cap a ell. Al principi tot és confús, tot és abstracte, res té forma, però la imatge continua treballant en la ment. Les ombre, les llums i els traços són aprofitats, tentejats i analitzats per a ficar l’essència, aqueixa que s’atrapa entre el color i la forma.
Sorgeix amb els ulls que a poco a poc van desxifrant la mirada, buscant la intensitat del que senten. Simplement apareixen, ells demanen els traços precisos y l’energía que cada línia necessita. El mateix ocorre amb el color, aqueixes taques tan difuses, compactes…